Centristes Valencians

La Classe Empresarial Valenciana (Article de Carles Choví)

2009-11-02T01:29:00.000-08:00

Ma iaia tenia una botiga d’ultramarins a Benifaió. Tots els anys per setmana santa aprofitava les parts menys vendibles de l’abadejo per a fer mandonguilles que venia en el seu establiment, al què molts llauradors acudien ab un manró de pa per a fer-se l’esmorzar.

Aquell “manjar” propi de l’època de dejuni i abstinència de menjar carn, demandava un complement que el fera més accessible al paladar, menys sec i d’esta necessitat va sorgir la idea de vendre allioli que van començar ha fer a mà mon tio i mon pare que ab 18 i 14 anys. Tots els dies s’alçaven de bon de matí per a “fabricar” quatre quilos entre els dos abans d’anar-se a treballar.

La primera màquina que van utilitzar, la va fabricar mon pare ab el motor d’una llavadora, permetent-los produir major quantitat i començar a subministrar a altres establiments de la localitat.

Els dos germans es van repartir les funcions aprofitant les millors qualitats de cada u. Mentres mon pare es va fer càrrec de la part comercial i mecànica, mon tio es va encarregar de l’administració i de la producció, es van complementar mútuament i van aconseguir alçar l’empresa des del no-res.

El major èxit després de molts anys va ser fruit d’una cabuderia. Mon pare es va encabotar en que el millor envàs per a l’allioli havia de tindre forma de morter i l’empresa no va parar de buscar i fer proves fins que ho va aconseguir.

Esta és la cultura de la què provinc. La cultura que prioritza l’esforç en lloc del “pelotazo”, la que crea oportunitat i no viu de l’oportunisme, la que sorgix de la creativitat i no a l’ombra del poder. Esta és la cultura que compartix la majoria de la classe empresarial valenciana, perquè històries com les de la meua família podem escoltar-les, per poc que prestem atenció, de qualsevol empresa familiar com Carmencita, Papas Vidal, Chocolates Valor o Casa Pons per citar alguns exemples del sector agroalimentari.

Perquè conec bé a la classe empresarial valenciana, no arribe a comprendre la seua falta d’implicació en la vida política. Tots els seus esforços per alçar un negoci depenen massa voltes de l’entorn polític i no obstant això, pareixen resignats a patir les seues conseqüències, a lluitar contra els elements si és necessari, però sense involucrar-se.

Durant dècades però ab major intensitat en els últims anys, els governants han centrat la seua atenció en el turisme i en la rajola marginant l’economia productiva, han dissenyat els mapes de comunicacions pensant més en els visitants de les nostres platges que en l’atracció de capital, han fiat la creació d’ocupació a la mà d’obra barata de la construcció i han ignorat l’oportunitat de consolidar una potent indústria valenciana capaç de generar riquesa i ocupació estable, de projectar-se al món com ho han fet de forma individual alguns dels nostres empresaris.

Perquè els conec bé, estic segur que hui se senten tan incòmodes com jo davant de tant trage, tanta comissió, tanta sospita, tant de “sense ofici ni benefici” ficat a polític, tant de volantiner omplint-se les butxaques. Perquè la seua cultura, la seua forma de fer les coses no és eixa. Només falta que es donen compte que ells també tenen un paper en esta història, que la seua pervivència depén d'això.

El projecte d’Units x Valéncia és diferent del promogut des de l’Espai Valencià de Progrés

2009-11-01T01:25:00.000-07:00

Davant de les notícies aparegudes que relacionen a la nostra formació ab la futura coalició electoral, Espai Valencià de Progres, donada a conéixer pel Bloc Nacionalista Valencià i els seus socis actuals dins de Compromís, el Consell Executiu Nacional d’Units x Valéncia volem manifestar categòricament que eixa no és la nostra opció ni per motius ideològics ni per la nostra convicció valencianista.

El projecte d’Units x València és una opció centrada i valencianista, arrelada en el personalisme comunitari que comprén des de la socialdemocràcia fins a la democràcia cristiana i per tant no tenim la voluntat ni és el nostre objectiu situar-nos en un espectre ideològic a l’esquerra del PSOE com propugna esta futura coalició electoral.

Per una altra banda, Units x València posa l’èmfasi en la seua vocació valencianista, des d’una perspectiva àmplia, acollidora, superadora de conflictes estèrils i on càpien valencians i valencianes provinents de diferents sensibilitats però ab la voluntat de treballar per l’objectiu comú d’un valencianisme arrelat en la societat valenciana, que estiga atent a la seua realitat i puga oferir propostes de trellat i solucions als problemes quotidians sempre des de l’òptica inspirada en la coneguda frase de Constantí Llombart, “Tot s'ho mereix Valéncia, per a Valéncia tot”. En este sentit la proposta d’Espai Valencià de Progres, atenent els seus promotors, desenfoca eixa òptica valencianista, la dissol i marca unes altres prioritats i visions, legítimes i necessàries en l’espectre polític valencià, però que no són les nostres.

Per estos motius, el Consell Executiu Nacional d’Units x Valéncia ha decidit que la coalició electoral que proposa el Bloc i ab la que ens relacionen diferents mitjans de comunicació, no és el nostre espai, i que continuarem treballant per a oferir a la societat valenciana una opció política ideològicament centrada i valencianista.

9 d´Octubre: L´Aposta Valencianista

2009-10-08T17:17:00.000-07:00

Valencianes, valencians. Des de la fundació del Regne de València, valencians i valencianes vam compartim al llarg de cinc segles uns vincles comunitaris que configuraren una personalitat pròpia, un periode que quedà entrebancat amb el Decret de Nova Planta del 1707 . El valencianisme, porta més d' un segle fent front al centralisme i l'homogeneïtzació cultural, lluitant per la societat del benestar, per la vertebració i contra la manca de cohesió que patix un poble valencià al que nosaltres, valencianistes, volem reforçat i capaç de projectar la seua identitat i la seua personalitat col•lectiva cap a l’ interior i cap a l’exterior, capaç de fer front als nous reptes d’una societat i d’un món canviants. Volem continuar sent valencianes i valencians, mantindre l’orgull de pertinença a un poble que celebra hui la data del seu naixement com societat diferenciada entre els pobles lliures d’Europa. Però també volem un país que vole alt, que deixe d’estar llastrat per la manca d’infraestructures; per una economia especulativa i no productiva, que arrossega el deute públic i la taxa de desocupació més altes de tots els pobles veïns.
Volem abandonar el furgó de cua de l’economia. Necessitem invertir els recursos en millorar la condició de vida de la societat valenciana. , de places escolars, de carreteres. Hem de deixar de ser un país de peatge, sense alta velocitat que ens connecte amb la resta d’ Europa. És a Europa que els nostres emprenedors tenen els seu mercat, i és gràcies a eixa economia productiva que tornarem a crear els llocs de treball que esta crisi i les males polítiques de qui ens governa s’ha endut per davant. Els nostres ports, el corredor mediterrani de mercaderies són la porta d’eixida de les nostres exportacions, i la d’entrada d’actius econòmics. Però les rodalies, les carreteres comarcals, la protecció mediambiental, les nostres escoles i universitats, els ambulatoris i hospitals, els jutjats, la llei de dependència... són eines imprescindibles per cohesionar la nostra societat. Volem un país Valencià sostenible econòmicament socialment mediambientalment. Hem de superar errors del passat, el valencianisme no ha de ser ni autocomplaent ni excloent. Sempre s’ha alimentat de la flama de la renovació, de la modernitat, de l’ambició de progressar i d’arribar tan lluny com fos possible en cada moment de la nostra història. Ens volem hereus del moviment reivindicatiu sorgit a partir de la Renaixença que reclamava la presència del valencià en l’educació i en els usos públics oficials, la recuperació d’institucions d’autogovern i una política que satisfera les necessitats econòmiques i d’infraestructures dels valencians, del valencianisme polític que assoliria una de les seues principals fites doctrinals en la Declaració Valencianista de 1918, l’influx del qual va anar impregnant al llarg del segle XX la consciència de molts valencians.En el segle XXI, el valencianisme manté el mateix discurs, afirmem que els valencians constituïm una nació perquè posseïm una personalitat pròpia i tenim una voluntat d’autogovern. Reunim, per tant, tots els requisits per a afirmar-nos com a nació i volem recuperar el pols de la nostra pròpia història, que forts d’un passat gloriós, i malgrat un present confús, creiem i construïm junts el nostre futur com a poble. Manifestem la nostra voluntat constant de servici a la societat valenciana, el nostre compromís patriòtic, i la nostra fidelitat valencianista.Valencianes, valencians, ¡guanyem el carrer el 9 d’octubre! ¡Comencem a guanyar el futur!
Centre D’Actuació Valencianista Faustí Barberà.

La pujada de l´iva i atres impostos agreujarà més la situació de les families

2009-09-20T14:35:00.000-07:00

Francesc Tarazona, coordinador de l'àrea d'economia i fiscalitat d'Units x Valéncia ha manifestat que “l'apujada d'impostos anunciada pel Govern central, especialment l'apujada de les rendes de capital i del tipus impositiu general de l'IVA fins al 18%, és una greu equivocació del president Zapatero i el seu equip que ho acabaran pagant les famílies ab les rendes baixes i mitjanes.” En este sentit, Francesc Tarazona explica que “apujar la tributació de les rendes de capital, que pot sonar molt social venint de qui ve, no deixa de ser un augment de la imposició a l'estalvi, i per tant, una reducció de la renda disponible de les famílies, que per tant, acabarà afectant al seu consum, quan precísament la capacitat de gasto de les famílies ja està greument afectada per la situació econòmica actual.”

Al mateix temps, el coordinador de l'àrea econòmica i fiscalitat d'Units x Valéncia va manifestar que “ens preocupa molt que s'acabe apujant la imposició general de l'IVA al 18% perque este impost indirecte el paguem tots exactament igual, sense importar el nostre nivell de renda, però, a banda, afecta també la liquidea de les empreses i autònoms, quan també és un dels problemes que caldria solucionar. Per això, des d'Units x Valéncia pensem que esta mesura en particular, seria prou contraproduent per a l'activitat econòmica, quan precísament caldria buscar la manera de reactivar-la.” Per a acabar, Francesc Tarazona, va voler incidir en l'afectació a les famílies d'estos augments impositius, “l'apujada de l'IVA tindria moltes implicacions negatives, pero ens preocupa principalment l'efecte en les famílies. Esperem que el Govern es pare a pensar que per exemple, els bolquers dels xiquets i altres productes infantils incrementarien el seu preu via impostos. En estos productes, la falta d'acord entre els governs va impedir que estos baixaren a un tipus reduït, però ara, no assoles això, sinó que resulta que podran vore incrementada la seua imposició. Esperem que almenys no s'augmente l'IVA per a estos productes i tampoc altres semblants perque sinó seran les famílies les que acabaran pagant, molt més encara, les polítiques erràtiques i falsaments socials de Zapatero.”

El valencianisme baix el síndrome Onoda (Article de Miquel Àngel Gascón)

2009-07-24T09:39:00.000-07:00

El cas d'Hiroo Onoda pot ser siga el més paradigmàtic entre aquells soldats japonesos que aillats en els seus destins durant la II Guerra Mondial, no conegueren la fi d'esta confrontació fins a alguns anys després i continuaren plantant batalla pel seu conte allargant el conflicte personalment sense saber que les conflagracions havien cesat en 1945. Hiroo Onoda de fet, va continuar el seu conflicte fins a 1974, 29 anys després, i va fer anar des de Japó fins a l'illa filipina de Lubang al seu superior per a que li ordenara que deixara de lluitar (gràcies que el seu cap encara vivia sinó la guerra mai haguera acabat per ad ell)
Buscant informació al voltant d'estos soldats japonesos, ha vist que no sóc el primer en fer us del síndrome del soldat japonés per a establir paralelismes en conflictes enquistats, pero en tot cas, fea temps que tenia en el cap fer esta entrada ambientada d'esta manera com a número 100 d'este blog, i no crec que no ser el primer, ni tindre la primera idea li lleve eixe paralelisme a la situació de determinades visions del valencianisme.

En els primers anys de la transició democràtica tingué lloc la coneguda com a Batalla de Valéncia, l'esclat del conflicte identitari valencià que s'arrela sense cap dubte en els últims anys del franquisme i en el trencament de les tèsis fusteranistes respecte a les posicions del valencianisme que podriem denominar històric i que es convertix en una oportunitat per als franquistes per a llavar la seua image com han senyalat diversos autors.

A partir d'eixe moment, pot ser des d'abans, el valencianisme no es pot definir com un concepte únic més allà d'una primera aproximació perque depenent del posicionament o de la tradició a qui cada valencianiste s'acullga, la bandera, el nom de la llengua, les normes del valencià, l'origen de l'idioma i del propi poble valencià varia i es pert en matisos tan diversos que es fa difícil definir el mateix valencianisme.

Al meu entendre, i com he manifestat en atres ocasions, esta conflictivitat, unida a atres factors, ha provocat que durant els anys següents a la transició, la pròpia societat valenciana li haja donat progresivament l'esquena a l'indefinit valencianisme per a dedicar-se a atres coses més productives o agarrar-se sentimentalment a atres identitats més clares. La qüestió és que mentres la societat ha arribat a una espècie de consens social al voltant dels símbols que encapçalaren la batalla com són llengua i bandera, els que activament es consideren valencianistes, o la majoria d'ells, o bona part d'ells, han mantingut ben altes les armes en la lluita, com si volgueren mantindre viu en ells l'esperit d'Hiroo Onoda.

Uns no volen donar la batalla per perduda i volen mantindre les seues posicions de trinchera, atres s'encaboten en fer de l'unitat de la llengua catalana el seu únic pensament diari com si el valencianisme consistira en una espècie de fe religiosa en la que cal repetir com una mantra que parlem català perque no hi ha pau espiritual fòra de l'unitat de la llengua. Atres fan dels accents la seua arma de guerra, perque cal diferenciar-se de l'enemic lo més possible, i si ells accentuen, nosatres no. Atres enarbolen banderes dels reis d'Aragó com si foren identificadores només dels valencians encara que els contraris s'enfaden si els primers utilisen la Senyera Valenciana perque no són de la part contractant de la seua porció de valencianisme. Uns continuen pensant que el Pais Valencià serà d'esquerres o no serà, mentres que uns atres uns diuen que açò és Lo Regne de Valéncia pero el seu rei és un descendent del Borbó que va decretar la desaparició de les nostres lleis forals, i per tant del nostre regne. Un autèntic embolic d'honors personals, dignitats mantingudes i posicions defeses fins a la mort. Pero en tot cas, vullgam o no, la guerra ha acabat.

http://clauvalenciana.blogspot.com/2009/07/el-valencianisme-baix-el-sindrome-onora.html

Segona Tertúlia Valencianista a la Seu Nacional d´Units per Valencia

2009-06-21T14:11:00.001-07:00

El Consell Executiu Nacional d’Units per Valéncia dóna suport als descendents de Maximilià Thous en la defensa de l’us del valencià

2009-05-20T06:35:00.000-07:00

En reunió ordinària el Consell Executiu Nacional d’Units per Valéncia va aprovar per unanimitat reclamar a l’Ajuntament de Valéncia i al Consell de la Generalitat que almenys respecte les nostres lleis i facen us del valencià en la commemoració del centenari de l’Exposició Regional de 1909 i de la primera interpretació de l’Himne Valencià.Com indicà Carles Choví, secretari general d’Units per Valéncia, “una vegada més queda patent que al PP no li preocupa realment la llengua valenciana i que el seu valencianisme es reduix a un electoralisme d’anar per casa. És simptomàtic que precisament en el centenari de dos fets com l’Exposició Regional i l’estrena del nostre Himne que en el seu moment resultaren d’autoafirmació valenciana i valencianista, les nostres administracions discriminen l’us del valencià, el nostre idioma propi.”Al mateix temps el Consell Executiu Nacional d’Units per Valéncia va voler donar suport als descendents de Maximilià Thous en la defensa de l’us del valencià en estes commemoracions. En este sentit, Carles Choví, va assenyalar que “si depenguera dels governants actuals, tenim molt clar que el nostre himne mai haguera tingut la versió en valencià, la que el poble ha acabat per cantar i la que tots els valencians i valencianes sentim com a nostra.”

Opcions valencianes en les europees (Article de Miquel Àngel Gascón)

2009-05-18T11:10:00.000-07:00

El pròxim 7 de juny els valencians tenim una nova cita en les urnes. Per lo que diuen els números i les estadístiques la cita menys atractiva de totes, les eleccions europees. No és la meua intenció analisar les causes de l'abstenció en este votades sinó les candidatures que podrem votar els valencians. Com que la circumscripció en esta ocassió és estatal es poden votar totes les candidatures que es presenten, encara que naturalment no parlaré de totes, sinó d'aquelles en la que apareixen partits valencians, candidats valencians en primer lloc, i la dels partits majoritaris que seran al remat els més votats pels valencians.

Per rigorós orde d'aparició en el BOE estes són les candidatures:

Coalición por Europa. És la coalició a on participarà el BLOC junt a CiU, PNB, Coalició Canaria, Unió Mallorquina, Unió Menorquina i Partit Andaluciste. El candidat del partit valencià, Enric Nomdedeu Biosca ocupa una discreta sexta posició per darrere de tres candidats de CiU, u del PNB i un atre de CC. Com la llei electoral permet certs canvis, la papereta per la que podran optar els valencians en el cas que vullguen votar esta opció dirà: Bloc Nacionalista Valencià-Coalició per Europa i en ella apareixeran tots els candidats de la coalició sense el partit de procedència cosa que només repetixen els socis de les Illes Balears perque en Catalunya sí que posaran els partits de cada candidat, mentres que en Andalucia, Pais Basc o Canaries han optat per només posar els candidats de la seua autonomia.

Europa de los Pueblos-Verdes. Esta és la candidatura a on se supon que compareixerà ERPV. Només se supon, perque les seues sigles no apareixen i tampoc fan una papereta especial per a la nostra terra, encara que sí tenen eixa deferència en Andalucia, Aragó, les Balears, Canaries, Cantabria, Castella i Lleó, Catalunya, Extremadura, Madrit, Navarra, Pais Basc, Murcia, La Rioja i fins i tot Ceuta i Melilla. Per cert que la primera candidata valenciana que apareix en la llista és Pilar Navarro en el puesto 41. ¿Resulta curiós tot açò? Més que curiós, és sintomàtic.

Izquierda Capitalista-Revolta Global. Esta candidatura es nomenarà aci com a Esquerra Anticapitalista-Revolta Global, i darrere d'ella està l'organisació Esquerra Anticapitalista del Pais Valencià. El primer valencià de la llista és Domingo Villa en el puesto 15, sindicaliste. S'han pogut presentar a les eleccions gràcies a obtindre més de 15.000 signatures per tota Espanya.

Partido Popular. Després d'estes eleccions ningú no podrà dir que el PP no coincidixc en el BLOC almenys en una cosa, els dos li donen en la seua candidatura europea el lloc sis als valencians, en este cas, Jose Manuel Garcia-Margallo, valencià naixcut en Madrit, això sí. Encara que en el primer cas serà molt complicat obtindre l'escó, el valencià del pp serà eurodiputat sense baixar-se de l'autobús (fent d'un símil futbolístic). A banda que, sense arriscar-se massa, serà la candidatura més votada, i en diferència, pels valencians.

Unio Valenciana. Aixina, oficialment sense accent, pero tots valencians i valencianes. Sincerament, la candidatura sorpresa d'estes eleccions. Ningú no sap si han conseguit que 50 càrrecs electes hagen signat l'aval a la seua candidatura o hagen segut 15.000 persones les que ho han fet, en tot cas, ells guarden silenci en quant a este voltant. Siga com siga, és una candidatura ratificada i que demanarà el nostre vot el 7 de juny. El seu cap de llista és Jose Manuel Miralles, sense anar més llunt, el propi president del partit.

Unión Progreso y Democracia. Estos sí en accent i en castellà, només en castellà, la llengua universal de tots els espanyols. Formació que, ¡Oh casualitat! també li dóna el número 6 per al primer valencià de la seua llista (com el PP i el BLOC, segur que no han pensat en esta coincidència, sinó Rosa Diez ho haguera evitat). En concret es tracta de Luis de Velasco Rami, un economiste naixcut en 1939 exmilitant del PSOE i també de Ciudadanos. La qüestió és que estes eleccions, per ser de circumscripció única i per les pròpies característiques desenfadades de les votades, es presenten com a favorables per a este partit. Haurem d'estar atents als seus resultats.

Izquierda Unida-Iniciativa per Catalunya Verds-Esquerra Unida i Alternativa-Bloque per Asturies: La Izquierda. Baix este nom més propi d'un tractat de medicina del renaiximent, es presenten els candidats d'Esquerra Unida del País Valencià que han colocat a la representant valenciana, Ester López Barceló en el número 3. Pero no se'n vagen encara a la següent candidatura que açò no és tot, perque en el número 2 trobem a Raül Romeva d'Iniciativa per Catalunya-Verds. No, Raül no és valencià, pero és el candidat que rebrà el soport directe d'un partit nostre, Iniciativa del Poble Valencià. No, no, no m'he enganyat, IPV són els antics socis d'EU que varen eixir rebotats de la confederació i que propiciaren l'expulsió del grup de Compromís de les Corts Valencianes de Glòria Marcos i els restants diputats d'EU. Sí, sí, correcte, IPV està en el grup de Compromís de les Corts junt al BLOC, pero no demanarà el vot per als seus companyons, sinó per als seus enemics, això sí, no ho faran pel cap de llista (ni pel número 3 que és valenciana) sinó pel número 2, català. Entenc que és complicat d'entendre, pero ausades que en un parell de lectures o tres, crec que es pot arribar a certa comprensió de la realitat.

Los Verdes-Grupo Verde Europeo. La quota ecologista d'estes eleccions encapçalada per una belga, Kristien Lesage, resident en Mislata i portaveu de Los Verdes Mediterraneos-Partido Ecologista Verde. Ciutadans del nostre planeta, lluitadors de la biodiversitat, enemics de les nuclears i els transgènics, encapçalats per una belgovalenciana que aspira almenys a donar la nota de color.

http://clauvalenciana.blogspot.com/2009/05/opcions-valencianes-en-les-europees.html

Dimarts 5 de Maig "Tertúlia Valencianista" a les 21 hores a la Seu Nacional

2009-05-04T11:47:00.000-07:00

"Europa", article de Carles Choví i Añó

2009-04-12T03:11:00.000-07:00

Haguera de ser el nostre espai natural, el lloc en què ens sentírem còmodes; de fet aixina va ser quan ni tan sols era una comunitat econòmica i valencians de renom es passejaven per ella, o quan sense pertànyer a aquell primer club de nacions, els nostres productes s'estenien pel vell continent a base d'enginy i tenacitat.
Europa és el lloc on entronquen els nostres fonaments culturals, perquè la nostra és una cultura europea es mire per on es mire i, no obstant, ara que som legalment europeus, quan les fronteres s'han desdibuixat i al tirar mà a la nostra butxaca la "calderilla" que trobem és la mateixa que la que trobaria un llombard, un provençal o un bavarés, ara que estem més units que mai, és quan menys europeus ens sentim.
Estem a escassos mesos d'unes eleccions al Parlament Europeu que es preveuen com totes les anteriors faltes de motivació i pobres en participació. Tenim l'oportunitat de triar els nostres representants per a una institució d'extraordinària transcendència per al nostre desenrotllament i no obstant pareix tindre la mateixa importància que l'elecció del representant a Eurovisió; com ens agarre ab l'ànima "juguetona", votem a Chiquilicuatre, la qual cosa ens hauria de fer reflexionar als que ens dediquem a açò de la política.
Durant anys, P.P. i P.S.O.E. s'han encabotat en presentar estes eleccions com una espècie de revalida de les generals. La seua clau no és l'europea sinó l'estatal i ab esta clau organitzen les seues campanyes, fixen els seus missatges i elaboren els seus discursos.
¿Quan s'ha vist un representant d'estos dos partits explicar la seua idea d'Europa, la seua visió de l'economia, el seu projecte de desenrotllament en clau europea? Mai.
Ells ens parlaran de la necessitat ser més votats per a demostrar que continuen mantenint el suport dels ciutadans per a governar Espanya o per a tot al contrari depenent de la seua posició com partit en el govern o en l'oposició, ens intentaran convéncer d'un vot útil que no té més horitzó que el peninsular i ens oferiran la visió d'uns candidats disposats a anar a una espècie de desterrament de luxe, un cementeri d'elefants per a polítics que ja no caben en els escons patris.
Votarem al juny per a una cosa que la majoria no entén, ab noms no homologables, el significat de la qual s'escapa a la població que no percep quina transcendència té una comissió europea o quin valor tenen les seues resolucions, mentres la seua vida es veu afectada per les mateixes.
Votarem i ho farem sense comprendre que els partits majoritaris han donat l'esquena a la nostra Europa i ens l'han ocultat a nosaltres, simples mortals, als que ens podria interessar saber perquè els distints governs d'Espanya (siguen del signe que siga) no han permés mai que el Govern Valencià tinguera veu a Europa quan es tractaren assumptes la competència del qual està transferida, o perquè mai s'han fomentat les euroregions, limitant la nostra capacitat de progrés i d'interconnexió ab els nostres veïns més enllà dels pirineus.
Europa, que es consolida cada volta més com a espai polític, compta al sud, ab una península que ha decidit convertir-se en una illa, una porció del seu ser a la que polítics incompetents dotats d'una extraordinària miopia resten possibilitats ocupats en les seues menudeses particulars.Arribarà el dia en què Valéncia torne a trobar a Europa el seu espai vital i no serà gràcies a estos.
http://diari-dun-optimista.blogspot.com/2009/04/europa.html

Units per Valencia es constitueix i tria al seu primer Consell Executiu Nacional

2008-12-07T21:47:00.000-08:00

El passat 28 de novembre a la localitat d'Almàssera tingué lloc el Congrés Fundacional d'Units per Valéncia on va quedar elegit el seu primer Consell Executiu Nacional. Al Congrés assistiren 40 congressistes ab dret a veu i vot, a banda dels convidats, observadors i simpatitzants que volgueren compartir este primer acte públic d'Units per Valéncia i el posterior sopar. Els congressistes aprovaren per unanimitat el text final dels Estatuts i de la Ponència Ideològica, d'igual manera que s'aprovà la llista del Consell Executiu Nacional encapçalada per Carles Choví com a secretari general i que comptarà ab la presència de Manolo Lapuete com a President, Miquel Àngel Gascón com a Secretari d'Organització, i Lluís Diaz com a Secretari del Consell. També s'incorporen les dos regidores d'UxV d'Almàssera, Glòria Ortigosa i Raquel Plaza, aixina com Pau Barrio de Centristes Valencians. Les primeres tasques del nou Consell Executiu Nacional serà la de dissenyar una campanya d'afiliació i implantació, el nomenament d'una gestora per a la branca jovenil del partit entre els afiliats que han mostrat el seu interés, i la creació de les comissions que desenrotllen els Principis Ideològics aprovats en este Congrés.

2008-11-27T07:51:00.000-08:00

Centristes Valencians ha decidit incorporar-se a la nova i prometedora Federació de partits anomenada "Units per València".

Comunicat de Centristes Valencians (14-Octubre-2008)

2008-10-14T03:38:00.000-07:00

Centristes Valencians, Plataforma Cívico-Política Valenciana, rebutja l´acció realitzada per ERPV al començament de la Processó Cívica de la Reial Senyera del 9 d´Octubre a la Ciutat de Valéncia per considerar-la irrespetuosa, ofensiva i provocadora cap el Poble Valencià i la seua personalitat diferenciada. Accions com eixa perjudiquen la relació entre tots els territoris de l´Antiga Corona d´Aragó, que es deu bassar en el respecte mutu. Ens refermem ara més que mai en el nostre propòsit de superar els conflictes que han dividit els valencians i valencianes en les últimes dècades. Aixina mateix, condemnem els atacs contra seus de partits polítics i sindicats. Departament de Premsa de Centristes Valencians

2008-06-09T10:18:00.000-07:00

Centristes Valencians és una plataforma cívico-política de la Comunitat Autònoma Valenciana. Advoquem per superar els conflictes que han dividit als valencians en les ultimes dècades. Formen part de Centristes Valencians persones que volen treballar per la Comunitat Valenciana, independentment d'on hagen nascut o on visquen, per tant la nostra valencianitat no és excloent. Alguns dels nostres afiliats són autonomistes, altres nacionalistes. Tots creiem que és necessari un partit valencià, no només per a defendre els interessos valencians a Madrid o a Brussel·les, sinó per a governar a la Comunitat Valenciana, pensant en primer lloc en el benestar dels valencians i valencianes. Centristes Valencians és una plataforma federalista, que defensa que Espanya, en virtut de la Constitució de 1.978, es va constituir en un Estat federal, les entitats federades del qual es diuen comunitats autònomes. Correu electrònic: centristesvalencians@gmail.com
ENS AGRADARIA PARLAR AMB LES PERSONES QUE TINGUEN INTERÈS EN EL NOSTRE PROJECTE, POTS ESCRIURE A LA NOSTRA ADREÇA ELECTRONICA I ENS POSAREM EN CONTACTE AMB TU. GRACIES.
Centristas Valencians es una plataforma cívico-política de la Comunidad Autónoma Valenciana. Abogamos para superar los conflictos que han dividido a los valencianos en las ultimas décadas. Forman parte de Centristas Valencianos personas que quieren trabajar por la Comunitat Valenciana, independientemente de dondedónde hagen nacido o dondedónde visquen, por lo tanto nuestra valencianitat no es excluyente. Algunos de nuestros afiliados son autonomistas, otros nacionalistas. Todos creemos que es necesario un partido valenciano, no sólo para defender los intereses valencianos en Madrid o en Bruselas, sino para gobernar en la Comunidad Valenciana, pensando en primer lugar en el bienestar de los valencianos y valencianas. Centristas Valencianos es una plataforma federalista, que defiende que España, en virtud de la Constitución de 1.978, se constituyó en un Estado federal, cuyas entidades federadas se llaman comunidades autónomas.
Correo electrónico: centristesvalencians@gmail.com
Valencian Centrists it is a platform cívico-política of the Valencian Autonomous Community. We advocate to overcome the conflicts that they have divided to the Valencians in you finish them decades. Persons who they want to work for the Comunitat Valenciana are part of Valencian Centrists, independently from where born hagen or where visquen, therefore our valencianitat is not excluding. Some of our affiliates are autonomists, other nationalists. We believe all that a Valencian matchparty is necessary, not only to defend the Valencian interests in Madrid or in Brussels, but to govern in the Valencian Community, thinking of first place in the welfarewell-being of the Valencians and Valencian. Valencian Centrists it is a federalist platform, which defends that Spain, by virtue of the Constitution of 1.978, constituted in a federal state, the federated entities of which are called autonomous communities.Electronic mail: centristesvalencians@gmail.com
Centristes Valencien il est une plate-forme cívico-política de la Communauté Autonome Valencien. Nous plaidons pour surpasser les conflits qu'ilselles ont divisés aux Valenciens en tu les conclus décades. Des personnes qu'ilselles veulent travailler pardans la Comunitat Valenciana font partie de Centristes Valencien, de façon indépendante d'où hagen né ou où visquen, par conséquent notre valencianitat n'est pas excluante. Quelques-uns de nos affiliés sont des autonomistes, autres nationalistes. Nous tous croyons qu'un parti valencien est nécessaire, non seulement pour défendre les intérêts valencien à Madrid ou à Bruxelles, mais pour gouverner dans la Communauté de Valence, en pensant à premier lieu dans le bien-être des Valenciens et valencien. Centristes Valencien il est une plate-forme fédéraliste, que défend que l'Espagne, en vertu de la Constitution de 1.978, s'est constituée en un état fédéral, dont les entités fédérées s'appellent des communautés autonomes.Courrier électronique : centristesvalencians@gmail.com
Zentristisch Valencians ist eine Plattform cívico-política der Valencianisch AutonomenSelbstständigen Gemeinschaft. Wir setzen uns ein um die Konflikte zu übertreffen, die sie geteilt haben, zu den Valencianern in dich erledigst sie Jahrzehnte. Gehören Personen, die sie durchfür die Comunitat Valenciana arbeiten wollen, zu Zentristischen Valencianern, unabhängig woher geborener hagen oder wo visquen, daher ist unsere valencianitat nicht ausschließend. Einige unserer Mitglieder sind Autonomisten, andere Nationalisten. Alle glauben, dass eine valencianisch ParteiSpiel notwendig ist, nicht nur um die valencianisch InteressenZinsen in Madrid oder in Brüssel zu verteidigen, sondern um in der Comunitat Valenciana zu regieren, an ersten Ort im WohlstandWohlbefinden von den Valencianern und Valencianern zu denken. Zentristisch Valencians ist eine föderalistische Plattform, die verteidigt dass Spanien, kraft der VerfassungKonstitution von 1.978, sich in einem Bundesstaatzustand bildetekonstituierte, dessen zusammengeschlossenen Körperschaften autonomeselbstständige Gemeinschaften heißen.E-Mail: centristesvalencians@gmail.com