dilluns 2 de novembre de 2009

La Classe Empresarial Valenciana (Article de Carles Choví)

Ma iaia tenia una botiga d’ultramarins a Benifaió. Tots els anys per setmana santa aprofitava les parts menys vendibles de l’abadejo per a fer mandonguilles que venia en el seu establiment, al què molts llauradors acudien ab un manró de pa per a fer-se l’esmorzar.

Aquell “manjar” propi de l’època de dejuni i abstinència de menjar carn, demandava un complement que el fera més accessible al paladar, menys sec i d’esta necessitat va sorgir la idea de vendre allioli que van començar ha fer a mà mon tio i mon pare que ab 18 i 14 anys. Tots els dies s’alçaven de bon de matí per a “fabricar” quatre quilos entre els dos abans d’anar-se a treballar.

La primera màquina que van utilitzar, la va fabricar mon pare ab el motor d’una llavadora, permetent-los produir major quantitat i començar a subministrar a altres establiments de la localitat.

Els dos germans es van repartir les funcions aprofitant les millors qualitats de cada u. Mentres mon pare es va fer càrrec de la part comercial i mecànica, mon tio es va encarregar de l’administració i de la producció, es van complementar mútuament i van aconseguir alçar l’empresa des del no-res.

El major èxit després de molts anys va ser fruit d’una cabuderia. Mon pare es va encabotar en que el millor envàs per a l’allioli havia de tindre forma de morter i l’empresa no va parar de buscar i fer proves fins que ho va aconseguir.

Esta és la cultura de la què provinc. La cultura que prioritza l’esforç en lloc del “pelotazo”, la que crea oportunitat i no viu de l’oportunisme, la que sorgix de la creativitat i no a l’ombra del poder. Esta és la cultura que compartix la majoria de la classe empresarial valenciana, perquè històries com les de la meua família podem escoltar-les, per poc que prestem atenció, de qualsevol empresa familiar com Carmencita, Papas Vidal, Chocolates Valor o Casa Pons per citar alguns exemples del sector agroalimentari.

Perquè conec bé a la classe empresarial valenciana, no arribe a comprendre la seua falta d’implicació en la vida política. Tots els seus esforços per alçar un negoci depenen massa voltes de l’entorn polític i no obstant això, pareixen resignats a patir les seues conseqüències, a lluitar contra els elements si és necessari, però sense involucrar-se.

Durant dècades però ab major intensitat en els últims anys, els governants han centrat la seua atenció en el turisme i en la rajola marginant l’economia productiva, han dissenyat els mapes de comunicacions pensant més en els visitants de les nostres platges que en l’atracció de capital, han fiat la creació d’ocupació a la mà d’obra barata de la construcció i han ignorat l’oportunitat de consolidar una potent indústria valenciana capaç de generar riquesa i ocupació estable, de projectar-se al món com ho han fet de forma individual alguns dels nostres empresaris.

Perquè els conec bé, estic segur que hui se senten tan incòmodes com jo davant de tant trage, tanta comissió, tanta sospita, tant de “sense ofici ni benefici” ficat a polític, tant de volantiner omplint-se les butxaques. Perquè la seua cultura, la seua forma de fer les coses no és eixa. Només falta que es donen compte que ells també tenen un paper en esta història, que la seua pervivència depén d'això.

diumenge 1 de novembre de 2009

El projecte d’Units x Valéncia és diferent del promogut des de l’Espai Valencià de Progrés

Davant de les notícies aparegudes que relacionen a la nostra formació ab la futura coalició electoral, Espai Valencià de Progres, donada a conéixer pel Bloc Nacionalista Valencià i els seus socis actuals dins de Compromís, el Consell Executiu Nacional d’Units x Valéncia volem manifestar categòricament que eixa no és la nostra opció ni per motius ideològics ni per la nostra convicció valencianista.

El projecte d’Units x València és una opció centrada i valencianista, arrelada en el personalisme comunitari que comprén des de la socialdemocràcia fins a la democràcia cristiana i per tant no tenim la voluntat ni és el nostre objectiu situar-nos en un espectre ideològic a l’esquerra del PSOE com propugna esta futura coalició electoral.

Per una altra banda, Units x València posa l’èmfasi en la seua vocació valencianista, des d’una perspectiva àmplia, acollidora, superadora de conflictes estèrils i on càpien valencians i valencianes provinents de diferents sensibilitats però ab la voluntat de treballar per l’objectiu comú d’un valencianisme arrelat en la societat valenciana, que estiga atent a la seua realitat i puga oferir propostes de trellat i solucions als problemes quotidians sempre des de l’òptica inspirada en la coneguda frase de Constantí Llombart, “Tot s'ho mereix Valéncia, per a Valéncia tot”. En este sentit la proposta d’Espai Valencià de Progres, atenent els seus promotors, desenfoca eixa òptica valencianista, la dissol i marca unes altres prioritats i visions, legítimes i necessàries en l’espectre polític valencià, però que no són les nostres.

Per estos motius, el Consell Executiu Nacional d’Units x Valéncia ha decidit que la coalició electoral que proposa el Bloc i ab la que ens relacionen diferents mitjans de comunicació, no és el nostre espai, i que continuarem treballant per a oferir a la societat valenciana una opció política ideològicament centrada i valencianista.