El pròxim 7 de juny els valencians tenim una nova cita en les urnes. Per lo que diuen els números i les estadístiques la cita menys atractiva de totes, les eleccions europees. No és la meua intenció analisar les causes de l'abstenció en este votades sinó les candidatures que podrem votar els valencians. Com que la circumscripció en esta ocassió és estatal es poden votar totes les candidatures que es presenten, encara que naturalment no parlaré de totes, sinó d'aquelles en la que apareixen partits valencians, candidats valencians en primer lloc, i la dels partits majoritaris que seran al remat els més votats pels valencians.
Per rigorós orde d'aparició en el BOE estes són les candidatures:
Coalición por Europa. És la coalició a on participarà el BLOC junt a CiU, PNB, Coalició Canaria, Unió Mallorquina, Unió Menorquina i Partit Andaluciste. El candidat del partit valencià, Enric Nomdedeu Biosca ocupa una discreta sexta posició per darrere de tres candidats de CiU, u del PNB i un atre de CC. Com la llei electoral permet certs canvis, la papereta per la que podran optar els valencians en el cas que vullguen votar esta opció dirà: Bloc Nacionalista Valencià-Coalició per Europa i en ella apareixeran tots els candidats de la coalició sense el partit de procedència cosa que només repetixen els socis de les Illes Balears perque en Catalunya sí que posaran els partits de cada candidat, mentres que en Andalucia, Pais Basc o Canaries han optat per només posar els candidats de la seua autonomia.
Europa de los Pueblos-Verdes. Esta és la candidatura a on se supon que compareixerà ERPV. Només se supon, perque les seues sigles no apareixen i tampoc fan una papereta especial per a la nostra terra, encara que sí tenen eixa deferència en Andalucia, Aragó, les Balears, Canaries, Cantabria, Castella i Lleó, Catalunya, Extremadura, Madrit, Navarra, Pais Basc, Murcia, La Rioja i fins i tot Ceuta i Melilla. Per cert que la primera candidata valenciana que apareix en la llista és Pilar Navarro en el puesto 41. ¿Resulta curiós tot açò? Més que curiós, és sintomàtic.
Izquierda Capitalista-Revolta Global. Esta candidatura es nomenarà aci com a Esquerra Anticapitalista-Revolta Global, i darrere d'ella està l'organisació Esquerra Anticapitalista del Pais Valencià. El primer valencià de la llista és Domingo Villa en el puesto 15, sindicaliste. S'han pogut presentar a les eleccions gràcies a obtindre més de 15.000 signatures per tota Espanya.
Partido Popular. Després d'estes eleccions ningú no podrà dir que el PP no coincidixc en el BLOC almenys en una cosa, els dos li donen en la seua candidatura europea el lloc sis als valencians, en este cas, Jose Manuel Garcia-Margallo, valencià naixcut en Madrit, això sí. Encara que en el primer cas serà molt complicat obtindre l'escó, el valencià del pp serà eurodiputat sense baixar-se de l'autobús (fent d'un símil futbolístic). A banda que, sense arriscar-se massa, serà la candidatura més votada, i en diferència, pels valencians.
Unio Valenciana. Aixina, oficialment sense accent, pero tots valencians i valencianes. Sincerament, la candidatura sorpresa d'estes eleccions. Ningú no sap si han conseguit que 50 càrrecs electes hagen signat l'aval a la seua candidatura o hagen segut 15.000 persones les que ho han fet, en tot cas, ells guarden silenci en quant a este voltant. Siga com siga, és una candidatura ratificada i que demanarà el nostre vot el 7 de juny. El seu cap de llista és Jose Manuel Miralles, sense anar més llunt, el propi president del partit.
Unión Progreso y Democracia. Estos sí en accent i en castellà, només en castellà, la llengua universal de tots els espanyols. Formació que, ¡Oh casualitat! també li dóna el número 6 per al primer valencià de la seua llista (com el PP i el BLOC, segur que no han pensat en esta coincidència, sinó Rosa Diez ho haguera evitat). En concret es tracta de Luis de Velasco Rami, un economiste naixcut en 1939 exmilitant del PSOE i també de Ciudadanos. La qüestió és que estes eleccions, per ser de circumscripció única i per les pròpies característiques desenfadades de les votades, es presenten com a favorables per a este partit. Haurem d'estar atents als seus resultats.
Izquierda Unida-Iniciativa per Catalunya Verds-Esquerra Unida i Alternativa-Bloque per Asturies: La Izquierda. Baix este nom més propi d'un tractat de medicina del renaiximent, es presenten els candidats d'Esquerra Unida del País Valencià que han colocat a la representant valenciana, Ester López Barceló en el número 3. Pero no se'n vagen encara a la següent candidatura que açò no és tot, perque en el número 2 trobem a Raül Romeva d'Iniciativa per Catalunya-Verds. No, Raül no és valencià, pero és el candidat que rebrà el soport directe d'un partit nostre, Iniciativa del Poble Valencià. No, no, no m'he enganyat, IPV són els antics socis d'EU que varen eixir rebotats de la confederació i que propiciaren l'expulsió del grup de Compromís de les Corts Valencianes de Glòria Marcos i els restants diputats d'EU. Sí, sí, correcte, IPV està en el grup de Compromís de les Corts junt al BLOC, pero no demanarà el vot per als seus companyons, sinó per als seus enemics, això sí, no ho faran pel cap de llista (ni pel número 3 que és valenciana) sinó pel número 2, català. Entenc que és complicat d'entendre, pero ausades que en un parell de lectures o tres, crec que es pot arribar a certa comprensió de la realitat.
Los Verdes-Grupo Verde Europeo. La quota ecologista d'estes eleccions encapçalada per una belga, Kristien Lesage, resident en Mislata i portaveu de Los Verdes Mediterraneos-Partido Ecologista Verde. Ciutadans del nostre planeta, lluitadors de la biodiversitat, enemics de les nuclears i els transgènics, encapçalats per una belgovalenciana que aspira almenys a donar la nota de color.
http://clauvalenciana.blogspot.com/2009/05/opcions-valencianes-en-les-europees.html
